estructuras3000info@gmail.com

C/ Pere Galvany, 28, local, 08950

ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ ETRESMIL: Estructures de Treballs Relacionals, Encontres Socials, Materialitats i Imaginaris Liminals

Capítol I. La denominació, els fins i el domicili

L’ASSOCIACIÓ ETRESMIL regula les seves activitats d’acord amb el que estableix la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques; la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació, i els seus estatuts.

1. L’associació ETRESMIL té com a objecte realitzar, promoure i divulgar pràctiques artístiques des de la col·lectivitat per respondre a les dinàmiques habituals orientades a l’individualitat de la pràctica artística i vetllar per al manteniment i reproducció d’aquest moviment alternatiu de les arts contemporànies i d’una transformació del context cultural comunitari.
2. Els fins d’ETRESMIL —Estructures de Treballs Relacionals, Encontres Socials, Materialitats i Imaginaris Liminals— es divideixen a partir de la denominació de l’associació:

Estructurar (E)

• Elaborar una estructura organitzativa interna que permeti bones pràctiques de l’acció col·lectiva artística.
• Traslladar i reproduir aquestes metodologies a l’entorn cultural contemporani.
• Lluitar pels drets del col·lectiu artístic i el treball digne del sector concretant en les problemàtiques i necessitats de les produccions col·lectives i associatives culturals.
• Buscar un retorn social i una efectivitat del funcionament associatiu al seu entorn.
• Utilitzar una metodologia dialògica i de participació horitzontal per assolir un major índex democràtic i igualitari de la pràctica artística conjunta. Unint la pràctica científica —social, política,...—, l’artística i les vivències sociopolítiques de la membresia i el seu entorn.

Desenvolupar la pràctica artística col·lectiva des del Treball Relacional (TR)

• Relacionar les pràctiques, disciplines i necessitats de l’associació per cercar noves maneres de fer artístiques que qüestionin l’imaginari dominant.
• Fomentar la relació entre la producció artística i la ciutadania, sobretot a aquells sectors on no hi arriba.
• Fomentar el debat dialògic en igualtat de condicions en un espai segur on les persones associades s’impliquin amb proximitat i cura.
• Incloure els valors emocionals dins els òrgans de gestió per poder objectivitzar els malestars i les denúncies procedents de la membresía.
• Assegurar la participació inclusiva des d’un punt de vista de clase, cultura i gènere a través de la creació col·lectiva i consensuada de protocolos externs i interns de diversidad. Per protocol s’entén la disposició d’una redacció consensuada d’una serie de normes i valors.

Promoure els Encontres Socials (ES)

• Permetre un espai cultural de trobada entre membresia, amistats de l’associació i ciutadania.
• Buscar una transversalitat dels encontres socials i no aïllar-ne el fer artístic.

Treballar a partir de Materialitats i Imaginaris Liminals (MIL)

• Realitzar pràctiques artístiques des de la col·lectivitat a través de materialitats diverses.
• Fomentar l’autonomia de fabricació i producció de la membresia de l’associació i divulgar l’ensenyament sobre aquestes.
• Possibilitar la fabricació i producció dels materials i dispositius de l’associació per realitzar els seus fins comunitaris.
• Produir i promoure imaginaris col·lectius que treballin en el context cultural comunitari.
• Divulgar la producció d’imaginaris de les pràctiques col·lectives i l‘objecte de l’associació.
• Assegurar una formalització artística variada i plural exposant els vincles i les relacions dels qui hi participen, així com entenen el seu context i la seva direcció.
• Les activitats i les funcions de l’entitat ETRESMIL es desenvoluparan en una interrelació i col·laboració entre les seves comissions, la membresia, les amistats i el públic mentenint sempre una correspodència.
• En queda exclòs tot ànim de lucre.

3. Per aconseguir les seves finalitats l’associació realitza les activitats següents:
   • Disposar, presentar i exposar accions, instal·lacions i performances artístiques des d’una pràctica de l’art col·lectiva que resulti plural i no unitària.
   • Vetllar per a la producció col·lectiva dins del sector cultural vinculat al sindicat d’artistes.
   • Realitzar accions educatives i oferir dispositius artístics oberts al públic en institucions públiques, privades o fora d’aquestes.
article 03
4. El domicili de l’associació s’estableix a Esplugues de Llobregat i radica al Carrer Pere Galvany nº 28 local, amb districte postal 08950.
5. Les funcions d’aquesta associació s’exerceixen majoritàriament a Catalunya.

Capítol II. La membresia de l’associació, els drets i les obligacions

Potencialment, poden formar part de l’associació totes les persones físiques que, de manera lliure i voluntària, tinguin interès en les finalitats d’aquesta.

• Cal que tinguin capacitat d’obrar.
• Si són menors, d’edats compreses entre els 14 i els 18 anys i sense emancipació, necessiten el consentiment parental per formar part de l’associació de ple dret, amb dret de vot a les assemblees generals. Així i tot, no podran formar part de la Junta Directiva.
• Menors de 14 anys poden adquirir la condició de qui s’associa i exercir els drets derivats d’aquesta condició per mitjà de representants legals.

Per integrar-se cal enviar un correu electrònic a l’associació per concertar una trobada. En aquesta trobada es preguntarà l’interès de qui ho sol·licita i s’estudiarà el cas particular amb la membresia de l’associació. Es tindran en compte, entre d’altres, com qui sol·licita s’ha assabentat de l’associació, com es vincula amb el seu entorn, l’interès personal relatiu a la pràctica individual i col·lectiva. Es plantejaran les dues opcions de membresia, en qualsevol dels casos, durant la propera assemblea ordinària es prendrà una decisió sobre la petició de qui s’ha interessat. La decisió haurà de ser unànime. Al finalitzar aquest procés, es comunicarà a la persona que hagi sol·licitat la membresia la decisió presa.

Les diferents tipologies de la membresia de l’associació en les que es poden inscriure són:

• Membre tipus 1: membre que paga una quota completa, disposa d’accés lliure a les instal·lacions de l’associació.
• Membre tipus 2: membre que paga una quota reduïda, no disposa d’un accés lliure a les instal·lacions de l’associació. L’accés estarà obert durant les activitats, reunions o sol·licitant accés a un dels socis tipus 1.

Tant Membre tipus 1 com Membre tipus 2 tenen igualtat de veu i vot en les assemblees, reunions i projectes que es duguin a terme en el si de l’associació, així com accés als càrrecs de la junta directiva (si s’escau).

S'afegeix una tipologia paral·lela anomenada Amistats d’ETRESMIL. És una modalitat gratuïta amb opció a donacions voluntàries a l’associació que permet un accés a les xarxes informatives directes. Tenen accés i veu a les reunions i assemblees, si així ho sol·liciten, però la seva participació no és constitutiva de les decisions que s’hi prenguin ni tenen dret a vot. Només tindran accés a la documentació de l’associació si ho sol·liciten i s’aprova en Assemblea Ordinària.

Són drets de la membresia de l’associació, de Membres tipus 1 i tipus 2:

• Assistir amb veu i de manera constituent a les reunions de l’Assemblea General.
• Elegir o ser persona elegida per als llocs de representació o per exercir càrrecs directius.
• Exercir la representació que se’ls confereix en cada cas.
• Intervenir en el govern i les gestions, en els serveis i les activitats de l’associació, d’acord amb les normes legals i estatutàries.
• Exposar a l’Assemblea i a la Junta Directiva tot el que considerin que pugui contribuir a fer més plena la vida de l’associació i més eficaç la realització dels objectius socials bàsics.
• Qüestionar problemàtiques estatutàries i de protocols de conducta per a la seva possible modificació.
• Sol·licitar i obtenir explicacions sobre l’administració i la gestió de la Junta Directiva i les comissions de l’associació.
• Dret a la parla i l’escolta igualitària.
• Disposar d’un espai segur on desenvolupar les problemàtiques.
• Rebre informació sobre les activitats de l’associació.
• Fer ús dels serveis comuns que l’associació estableixi o tingui a la seva disposició.
• Formar part de les comissions i crear-ne de noves.
• Posseir un exemplar dels estatuts.
• Consultar els llibres de l’associació i qualsevol documentació rellevant.
• Proposar, en cas excepcional i en assemblea, el bescanvi de pagament de la quota per una contraprestació de serveis específica i mediada per tota la membresia en assemblea ordinària.
• Saber les quotes de la membresia corresponent i les seves actualitzacions.
• Dret a l’escolta i la defensa abans que s’adoptin mesures disciplinàries.

Són deures de la membresia de l’associació, tant de Membres tipus 1 com de tipus 2:

• Comprometre’s amb les finalitats de l’associació i participar activament per assolir-les.
• Comunicar, articular o fer públics els conflictes que sorgeixin dins el marc de les activitats de l’associació en les assemblees o en la pròpia comunicació interna.
• Sotmetre a mediació les controvèrsies que sorgeixin per raó del funcionament de l’associació.

Són causes per ser donat de baixa de l’associació:

• Que ho decideixi la persona interessada, que ha de comunicar per escrit la seva decisió a la Junta Directiva.
• No satisfer les quotes fixades o les altres formes de pagament establertes.
• No complir les obligacions estatutàries.
• Comportaments reiterats que violin el codi de les Pràctiques Desitjables.

Capítol III. L’Assemblea General

1. L’Assemblea General és l’òrgan sobirà de l’associació; la membresia en forma part per dret propi i irrenunciable.
2. La membresia de l’associació, reunida en Assemblea General legalment constituïda, decideix per unanimitat els assumptes que són competència de l’Assemblea.
3. Tota la membresia queda subjecta als acords de l’Assemblea General, incloent-hi qui està absent, qui en discrepa i qui hi està present que s’ha abstingut de votar.

L’Assemblea General té les facultats següents:

• Aprovar la gestió de l’òrgan de govern, el pressupost i els comptes anuals.
• Elegir i separar qui forma part de l’òrgan de govern i controlar-ne l’activitat.
• Modificar els estatuts per incloure diversitats.
• Acordar la forma i l’import de les contribucions al finançament de l’associació o al pagament de les seves despeses, incloent-hi les aportacions al patrimoni de l’associació.
• Acordar la transformació, la fusió, l’escissió o la dissolució de l’associació.
• Acordar l’ingrés i la baixa en federacions o confederacions.
• Sol·licitar la declaració d’utilitat pública.
• Aprovar el reglament de règim intern i les seves modificacions.
• Conèixer les sol·licituds presentades per les persones associades, i també les altes i les baixes per una raó diferent de la separació definitiva.
• Ratificar, si escau, la baixa disciplinària i les altres sancions imposades per la Junta Directiva per faltes molt greus.
• Resoldre sobre les qüestions que no estiguin expressament atribuïdes a cap altre òrgan de l’associació.

1. L’Assemblea General es reuneix en sessió ordinària com a mínim un cop l’any, dins dels sis mesos següents a la data de tancament de l’exercici econòmic.
2. L’òrgan de govern pot convocar l’Assemblea General amb caràcter extraordinari sempre que ho consideri convenient, i ho ha de fer quan ho sol·liciti un 8% de la membresia; en aquest cas, l’Assemblea ha de tenir lloc dins el termini de set dies a comptar des de la sol·licitud.

Convocatòria i funcionament de l’Assemblea General

1. L’Assemblea General és convocada per l’òrgan de govern mitjançant una convocatòria que ha de contenir, com a mínim, l’ordre del dia, el lloc, la data i l’hora de la reunió.
2. La convocatòria s’ha de comunicar quinze dies abans de la data de la reunió, individualment i mitjançant un escrit adreçat al domicili postal, a l’adreça de correu electrònic o a altres mitjans telemàtics de comunicació que constin de manera identificada i actualitzada els contactes de la membresia de l’associació.
3. Les reunions es poden dur a terme per mitjà de videoconferència o d’altres mitjans de comunicació, sempre que quedi garantida la identificació de qui assisteix, la continuïtat de la comunicació, la possibilitat d’intervenir en la deliberació i l’emissió del vot. En aquest cas, s’entén que la reunió se celebra on és la persona que la presideix.
4. Les reunions de l’Assemblea General, les presideix la persona a càrrec de la Presidència de l’associació. Si no hi és, l’han de substituir, successivament, la persona a càrrec de la Vicepresidència o qui sigui vocal per decisió unànime de la resta de membresia present a la reunió. Hi ha d’actuar com persona a càrrec de la Secretaria qui ocupi el mateix càrrec a la Junta Directiva.
5. La Secretaria redacta l’acta de cada reunió, que ha de signar juntament amb La Presidència, en la qual hi ha de figurar un extracte de les deliberacions, el text dels acords adoptats, el resultat numèric de les votacions i la llista de les persones assistents.
6. Al començament de cada reunió de l’Assemblea General es llegeix l’acta de la sessió anterior a fi que s’aprovi o s’esmeni. Cinc dies abans, de tota manera, l’acta i qualsevol altra documentació ha d’estar a disposició de la membresia al local social.

Funcionament de l’Assemblea General

1. L’Assemblea General es constitueix vàlidament sigui quin sigui el nombre de persones presents o representades.
2. El 8% de la membresia pot sol·licitar a l’òrgan de govern la inclusió en l’ordre del dia d’un o més assumptes per tractar. En el cas que ja s’hagi convocat l’Assemblea, poden fer-ho dins el primer terç del període comprès entre la recepció de la convocatòria i la data en què aquest òrgan s’ha de reunir. L’Assemblea únicament pot adoptar acords respecte als punts inclosos en l’ordre del dia, llevat que s’hagi constituït amb caràcter universal o que els acords es refereixin a la convocatòria d’una nova Assemblea General.

Adopció d’acords

1. En les reunions de l’Assemblea General, correspon un vot a cada membre de l’associació.
2. Els acords es prenen per unanimitat de vots dels membres presents o qui està representat.
3. Es poden adoptar acords sense reunió de manera excepcional —a instància de la Presidència de l’associació, de dos terços de qui forma part de la Junta Directiva o d’un 8% de la membresia— mitjançant l’emissió del vot per correspondència postal, comunicació telemàtica o qualsevol altre mitjà, sempre que quedin garantits els drets d’informació i de vot, que quedi constància de la recepció del vot i que se’n garanteixi l’autenticitat. S’entén que l’acord s’adopta al lloc del domicili de la persona jurídica i en la data de recepció del darrer dels vots vàlidament emesos.
4. Per adoptar acords sobre la modificació dels estatuts, la dissolució de l’associació, la constitució d’una federació amb associacions similars o la integració en una de ja existent, i la disposició o alienació de béns, es requereix una decisió unànime de la membresia present o representada.
5. En qualsevol cas, l’elecció de la Junta Directiva, si es presenten diverses candidatures, es fa per acord de la membresia present o representada.
6. Les candidatures que es presenten formalment tenen dret a una còpia de la llista de la membresia i dels domicilis i adreces de correu electrònic, sempre que se n’hagi obtingut l’autorització expressa.

Capítol IV. Assemblea Ordinària

L’Assemblea Ordinària és un tipus d’assemblea que té lloc amb una periodicitat de quinze dies en la qual es prendran decisions vinculants relatives a propostes i projectes que estiguin en marxa i es debatrà sobre problemàtiques relacionades amb això. Les Assemblees Ordinàries també són un espai on es poden comunicar les activitats de les diferents comissions.

L’Assemblea Ordinària té les facultats següents:

• Presentar, compartir i informar de l’evolució de les comissions.
• Mostrar i explicar els exercicis econòmics en procés i els seus reculls trimestrals.
• Tractar i debatre les funcions de l'associació.
• Recollir dissensos.
• Tractar temes de manteniment de l’espai.

L’Assemblea Ordinària tindrà lloc cada dues setmanes i es pactarà l’horari i data concreta de la següent al final de cada sessió. La decisió presa es comunicarà de forma oficial a tot el conjunt d’associats a través del canal de comunicació habitual. L’assistència de la membresia, exceptuant la Junta Directiva o la seva substitució, no és obligatòria, però sí la consulta de les actes per tal d’assabentar-se del desenvolupament de la reunió.

En casos excepcionals i d’urgència la Junta Directiva o el 8% de la membresia pot convocar una Assemblea Extraordinària amb un equilibri mediat entre la capacitat d’assistència de la membresia i la data més propera possible.

Capítol V. La Junta Directiva

1. La Junta Directiva regeix, administra i representa l’associació. Componen aquest òrgan la Presidència, la Vicepresidència, la Secretaria, la Tresoreria i vocals; càrrecs que han de ser exercits per persones diferents.
2. L’elecció de la formació de la Junta Directiva, que han de ser part de la membresia i majors d’edat, es fa per votació unànime de l’Assemblea General. Les persones elegides entren en funcions després d’haver acceptat el càrrec.
3. El nomenament i el cessament dels càrrecs s’han de comunicar al Registre d’associacions mitjançant un certificat, emès per la Secretaria sortint amb el vistiplau de la Presidència, que ha d’incloure també l’acceptació de la nova Presidència i de la nova Secretaria.
4. Qui forma la Junta Directiva exerceix el càrrec gratuïtament.

Duració del mandat i cessament dels càrrecs

1. Qui forma la Junta Directiva exerceix el càrrec durant el període de dos anys ampliables a quatre anys, sense perjudici que puguin escollir-se una altra candidatura.
2. El cessament dels càrrecs abans d’extingir-se el termini reglamentari del seu mandat pot esdevenir-se per:
   • Mort o declaració d’absència.
   • Incapacitat o inhabilitació.
   • Renúncia notificada a l’òrgan de govern.
   • Separació acordada per l’Assemblea General.
   • Qualsevol altra causa que estableixin la llei o els estatuts.
3. Les vacants que es produeixin en la Junta Directiva s’han de cobrir en la primera reunió de l’Assemblea General que tingui lloc. Mentrestant, un membre de l’associació pot ocupar provisionalment el càrrec vacant votat en acord per unanimitat per la resta de membresia.

La Junta Directiva té les facultats següents:

1. Representar, dirigir i administrar l’associació de la manera més àmplia que reconegui la llei; així mateix, complir les decisions preses per l’Assemblea General, d’acord amb les normes, instruccions i directrius que aquesta Assemblea estableixi.
2. Prendre els acords que calgui en relació amb la compareixença davant dels organismes públics i per exercir tota mena d’accions legals i interposar els recursos pertinents.
3. Suggerir a l’Assemblea General la defensa dels interessos de l’associació.
4. Suggerir a l’Assemblea General la defensa de l’establiment de les quotes que els membres de l’associació han de satisfer.
5. Convocar les assemblees generals i controlar que es compleixin els acords que s’hi adoptin.
6. Presentar el balanç i l’estat de comptes de cada exercici a l’Assemblea General perquè els aprovi, i confeccionar els pressupostos de l’exercici següent.
7. Contractar persones empleades que l’associació pugui tenir.
8. Inspeccionar la comptabilitat i preocupar-se perquè els serveis funcionin amb normalitat.
9. Establir grups de treball per aconseguir de la manera més eficient i eficaç els fins de l’associació, i autoritzar les actes que aquests grups projectin dur a terme.
10. Nomenar vocals de la Junta Directiva que s’hagin d’encarregar de cada grup de treball, a proposta dels mateixos grups.
11. Dur a terme les gestions necessàries davant d’organismes públics, entitats i altres persones, per aconseguir:
    • Subvencions o altres ajuts.
    • L’ús de locals o edificis que puguin arribar a ser un lloc de convivència i comunicació i també un centre de recuperació ciutadana.
12. Obrir comptes corrents i llibretes d’estalvis a qualsevol establiment de crèdit o d’estalvi i disposar dels fons que hi hagi en aquest dipòsit. La disposició dels fons es determina a l’article 34.
13. Resoldre provisionalment qualsevol cas que no hagin previst els estatuts i donar-ne compte en la primera reunió de l’Assemblea General.
14. Qualsevol altra facultat que no sigui atribuïda d’una manera específica a algun altre òrgan de govern de l’associació o que li hagi estat delegada expressament.

Reunions de la Junta Directiva

1. La Junta Directiva, convocada prèviament per la Presidència o per la persona que el substitueixi, s’ha de reunir en sessió ordinària amb la periodicitat que la membresia decideixi, que en cap cas no pot ser inferior a una vegada cada trimestre.
2. S’ha de reunir en sessió extraordinària quan la Presidència la convoqui amb aquest caràcter o bé si ho sol·licita un terç dels membres que la componen.
3. Les reunions es poden dur a terme per mitjà de videoconferència o d’altres mitjans de comunicació, sempre que quedi garantida la identificació de qui assisteix, la continuïtat de la comunicació, la possibilitat d’intervenir en la deliberació i l’emissió del vot. En aquest cas, s’entén que la reunió se celebra on és la persona que la presideix.

Constitució i adopció d’acords de la Junta Directiva

1. La Junta Directiva queda constituïda vàlidament si ha estat convocada amb antelació i hi ha un quòrum unànime de la membresia.
2. Qui forma la Junta Directiva té obligació a assistir a totes les reunions que es convoquin, encara que, per causes justificades, poden excusar-se’n. L’assistència de la Presidència o de la Secretaria o de les persones que substitueixin hi és necessària sempre.
3. La Junta Directiva pren els acords per votació unànime de qui assisteix.
4. Es poden adoptar acords sense reunió física de manera excepcional —a instància de la Presidència de l’associació o de dos terços dels membres de la junta directiva— mitjançant l’emissió del vot per correspondència postal, comunicació telemàtica o qualsevol altre mitjà, sempre que quedin garantits els drets d’informació i de vot, que quedi constància de la recepció del vot i que se’n garanteixi l’autenticitat. S’entén que l’acord s’adopta al lloc del domicili de la persona jurídica i en la data de recepció del darrer dels vots vàlidament emesos.

Delegació de facultats

1. La Junta Directiva pot delegar alguna de les seves facultats en una o diverses comissions o grups de treball si compta, per fer-ho, amb el consens de la resta de la membresia de l’associació i de qui integra la comissió.
2. També pot nomenar, amb el mateix quòrum, altres persones mandatàries per exercir la funció que els confiï en les facultats que cregui oportú conferir-los en cada cas.
3. No són delegables la formulació dels comptes ni les actes que hagin de ser autoritzades o aprovades per l’Assemblea General.

Els acords de la Junta Directiva s’han de fer constar en el llibre d’actes i els han de signar La Secretaria i la Presidència. En iniciar-se cada reunió de la Junta Directiva, s’ha de llegir l’acta de la sessió anterior perquè s’aprovi o es rectifiqui, si és procedent.

Capítol VI. La Presidència i la Vicepresidència

1. Són pròpies de la Presidència les funcions següents:
   • Dirigir i representar legalment l’associació, per delegació de l’Assemblea General i de la Junta Directiva.
   • Presidir i dirigir els debats, tant de l’Assemblea General, Ordinària com de la Junta Directiva.
   • Mediar en cas de votació per la resolució d’un vot unànime.
   • Establir la convocatòria de les reunions de l’Assemblea General i de la Junta Directiva.
   • Visar les actes i els certificats confeccionats per la Secretaria de l’associació.
   • Les atribucions restants pròpies del càrrec i les delegades per l’Assemblea General o la Junta Directiva.
2. La Presidència és substituïda, en cas d’absència o malaltia, per la Vicepresidència —si n’hi ha— o el vocal acordat de la Junta, per aquest ordre.

Capítol VII. La Tresoreria i la Secretaria

La Tresoreria té com a funció la custòdia i el control dels recursos de l’associació, com també l’elaboració del pressupost, el balanç i la liquidació de comptes. Porta un llibre de caixa. Signa els rebuts de quotes i altres documents de tresoreria. Paga les factures aprovades per la Junta Directiva, les quals han de ser visades prèviament per la Presidència, i ingressa el que sobra en dipòsits oberts en establiments de crèdit o d’estalvi. Estableix les quotes de la Membresia Tipus 1 i Membresia Tipus 2 en funció de les despeses de l’Associació així com determinar les dates de pagament a efectuar per la membresia. En cas que la quota mensual canviï, Tresoreria ha d’avisar a la membresia com a mínim set dies abans de l’efectuació del pagament.

La Secretaria ha de custodiar la documentació de l’associació, aixecar, redactar i signar les actes de les reunions de l’Assemblea General i la Junta Directiva, redactar i autoritzar els certificats que calgui lliurar, i també portar el llibre de registre de la membresia.

Capítol VIII. Les Comissions o Grups de Treball

La creació i constitució de qualsevol Comissió o Grup de Treball, ha de plantejar-se per part de la membresia de l’associació que vulguin formar-los, que han d’informar la Junta Directiva i la resta de membres, via mitjans de comunicació interns habituals i exposició pública, per explicar les activitats que es proposen dur a terme i obrir la comissió a altres participants.

La Junta Directiva s’ha d’ocupar d’analitzar les diferents comissions o grups de treball, qui s’encarrega de les comissions han de presentar trimestralment en Assemblea Ordinària, com a mínim, un informe detallat de les seves actuacions.

L’associació consta de tres comissions, amb la possibilitat d’ampliar-ne el número:

Comissió d’investigació i divulgació:

• Articular l'administració amb serveis i espais de formació.
• Dur la interlocució amb agents externs i cossos administratius.
• Treballar conjuntament amb les altres comissions quan tinguin necessitat de realitzar comunicats públics.
• Confeccionar documents de representació i premsa.
• Articular projectes col·laboratius entre entitats.
• Suggerir subvencions i ajuts d'interès d'acord amb la direcció política.
• Estudiar propostes relacionades amb mobilitat, intercanvi, etc.
• Promoure metodologies d’aprenentatge i experimentació cultural que reforcin la vinculació amb la comunitat i els territoris.
• Donar suport a la recerca i a la producció.
• Treballar pel desenvolupament de la investigació artística com a generadora de coneixement i experiències.
• Vetllar per una visió crítica i dialògica envers les accions de l’associació.

Comissió de polítiques internes i gènere:

• Treballar per la construcció d’una línia política concreta i representativa del col·lectiu.
• Elaboració de protocols, polítiques i funcionaments interns.
• Revisar i qüestionar les pràctiques polítiques de l’associació.
• Fer constituents les pràctiques i metodologies internes.
• Fomentar els incentius per a la participació de la membresia en processos constituents.
• Desplegar metodologies dialèctiques en la presa de decisions durant les votacions unànimes.
• Apropar a qui no disposi del capital social, temporal o cultural les idees de l’associació.

Comissió de tallers:

• Manteniment i revisió de l’estat dels tallers dels quals disposa l’associació.
• Elaboració de protocols interns dins de cada espai de treball.
• Assistir a la membresia que sol·liciti ajuda tècnica per a fer servir el taller.
• Formació específica dels diversos materials i eines disponibles a la membresia interessada, així com els riscos que comporten aquests.
• Replantejament dels usos i disposició dels espais del local, així com el seu ordre intern.
• Reposició i adquisició de fungibles així com propostes per a noves adquisicions d’eines.

Qualsevol membre que no formi part d’una comissió tindrà dret a assistir i participar activament a les reunions d’aquestes. Tanmateix, la persona membre que assisteix sense formar-ne part tindrà veu vinculant però no constituent a l’hora de la presa de decisions de la mateixa Comissió o Grup de Treball, que es prendran per unanimitat.

Capítol IX. El règim econòmic

Els recursos econòmics de l’associació es nodreixen de:

• Les quotes que fixa l’Assemblea General per la membresia.
• Les subvencions oficials o particulars, convenis, contractes o premis oficials o particulars afins a la línia política.
• Les donacions, les herències o els llegats.
• Les rendes del patrimoni mateix o bé d’altres ingressos que puguin obtenir-se.

Tota la membresia de l’associació té l’obligació de sostenir-la econòmicament, mitjançant quotes, derrames o contraprestacions, de la manera i en la proporció que determini l’Assemblea General a proposta de la Junta Directiva.

L’Assemblea General pot establir quotes d’ingrés, quotes periòdiques mensuals —que s’han d’abonar per mesos, trimestres o semestres, segons el que disposi la Junta Directiva— i quotes extraordinàries.

L’exercici econòmic coincideix amb l’any natural i queda tancat el 31 de desembre.

Gestió dels comptes corrents o llibretes d’estalvi

En els comptes corrents o llibretes d’estalvis obertes en establiments de crèdit o d’estalvi, hi han de figurar les signatures de la Junta Directiva. Tot i això, la titularitat dels comptes anirà en nom de l’Associació ETRESMIL.

Per poder disposar dels fons n’hi ha prou amb signatures indistintes, de les quals han de ser de Tresoreria o bé de la Presidència.

Capítol X. El règim disciplinari

L’òrgan de govern pot sancionar les infraccions comeses per la membresia.

La Junta Directiva tindrà en compte el codi de Pràctiques Desitjables per a la resolució.

Aquestes infraccions es poden qualificar de lleus, greus i molt greus, i les sancions corresponents poden anar des d’una amonestació fins a l’expulsió de l’associació, segons el que estableixi el reglament intern.

El procediment sancionador s’inicia d’ofici o bé a conseqüència d’una denúncia o comunicació. En el termini de deu dies, la Junta Directiva nomena una persona instructora, que tramita l’expedient sancionador i proposa la resolució en el termini de quinze dies, amb audiència prèvia de la persona presumpta infractora. La resolució final, que ha de ser motivada i aprovada per dues terceres parts de la membresia de la Junta Directiva, l’adopta aquest òrgan de govern també dins d’un període de quinze dies.

En els casos de sancions per faltes molt greus acordades per la Junta Directiva, les persones interessades poden sol·licitar la ratificació de la sanció davant la primera Assemblea General que tingui lloc.

Capítol XI. La dissolució

L’associació es pot dissoldre si ho acorda l’Assemblea General, convocada amb caràcter extraordinari expressament per a aquest fi.

1. Un cop acordada la dissolució, l’Assemblea General ha de prendre les mesures oportunes tant pel que fa a la destinació dels béns i drets de l’associació, com a la finalitat, l’extinció i la liquidació de qualsevol operació pendent.
2. L’Assemblea està facultada per elegir una comissió liquidadora sempre que ho cregui necessari.
3. La membresia de l’associació està exempta de responsabilitat personal. La seva responsabilitat queda limitada a complir les obligacions que hagin contret voluntàriament.
4. El romanament net que resulti de la liquidació s’ha de lliurar directament a l’entitat pública o privada sense afany de lucre que, en l’àmbit territorial d’actuació de l’associació, hagi destacat més en la seva activitat a favor d’obres benèfiques.
5. Les funcions de liquidació i d’execució dels acords a què fan referència els apartats anteriors d’aquest mateix article són competència de la Junta Directiva si l’Assemblea General no confereix aquesta missió a una comissió liquidadora especialment designada a aquest efecte.

Esplugues de Llobregat, 6 d’octubre de 2024

Per la present, signen:

La secretària: Céline Lurac

Vistiplau del president: Joan Boix i Moya

firmado fecha: 6 octubre 2024