sobre el agua

Sobre el agua (On the Water) is an encrypted love message. It begins when the protagonist discovers that reading her passionate poems is now a closed path: an indefinite quarantine it’s been declared due to COVID-19, and falling in love with her best friend—with whom she shares a flat—is not the most suitable plot for her new artistic project. Her unleashed emotions would annihilate, like Medusa’s gaze, the fragile harmony of coexistence among the tenants.

As we all know, although a patient lesbian knows how to evade literalness, love overflows into new lines. In the living room, our protagonist draws the immense fortune of spending every hour of the day with her beloved. They move to a deserted beach, where they dance with the waves, devour freshly hunted zebras, or become entangled in complex symbols.

Sobre el agua develops a universe of mythology and graphic language through symbols, desolate settings, and the characters that inhabit them. We encounter a mixture of terrifying and gentle worlds, full of contrasts and overwhelming emotions. It constitutes a diary of lived experiences and ways of finding parallel stories in response to adverse conditions, isolation, and lack of communication.

megalosignes

Aquest projecte de gran format es troba en una fase constant d’experimentació material. Utilitzo suports de gran format com fustes i llenços, i en molts casos modelo la superfície que pintaré (barreges de guix, làtex, teles, materials triturats, vernissos). Utilitzo diferents processos per pintar la imatge, prenent com a punt de partida processos i paletes clàssiques per adaptar-les a les escenes que persegueixo.

tecnofauna

Aquarel·la sobre paper

restis arqueològiquis

Què hi ha més perdurable que la roca? Quines restes ens queden dels primers avantpassats, sinó ossos, pedres i les primeres ceràmiques? Restis arqueològiques exposa el jaciment arqueològic d’una fàbrica completament controlada per pops. D’aquest singular indret només en sabem que els mateixos pops havien obert la fàbrica a visites en horaris restringits, però ni tan sols les guies humanes sabien ben bé què fabricaven realment els pops en aquelles instal·lacions ruïnoses i inundades. Restis arqueològiques juga amb la idea de convivències entre cultures híbrides, troballes de fòssils sorprenents, i tendeix ponts cap a civilitzacions possibles molt endavant o molt enrere en el temps.

el sueño de la emocion

el somni de l’emoció produeix monstres any 2025 mural de rajoles pintades amb òxids i esmaltades 30 x 45 cm

fugas legendarias

any 2022 punta seca sobre brick, estampada sobre paper fabriano. gravat intervingut amb tinta i aquarel·la. 50 x 70 cm

el teatre de les plantes

Aquest projecte consisteix en la creació de gravats botànics i textos poètics seguint la tècnica de la il·lustració a l’aiguafort dels tractats botànics del segle XVIII. Tant les imatges com els textos parteixen de les idees, demostrades al llarg de la història i reconegudes finalment en els estudis més recents, que les plantes són éssers sensibles, es comuniquen i intercanvien informació i, a més, tenen la capacitat de resoldre els problemes que se’ls presenten.

El nostre procés recupera la metodologia d’observació d’autores com Maria Sibylla Merian (1647–1717), Anne Pratt (1806–1893), Marianne North (1830–1890), entre d’altres. La majoria de peces es desenvolupa mitjançant la tècnica de l’aiguafort sobre coure, posteriorment il·luminat amb aquarel·la, partint de l’exercici de comprensió dels éssers vegetals com a organismes sensibles. A través de les imatges explorem les possibilitats narratives i poètiques que sorgeixen quan intentem imaginar l’existència des de percepcions diferents de la temporalitat i el desplaçament humans.

El gravat ha estat un dels principals vehicles d’estudi i representació de la botànica abans de la invenció de la fotografia. En aquest projecte es pretén recuperar aquesta funció, però incorporant aspectes del nostre llenguatge visual. El Teatre de les Plantes considera, a més, l’art i l’escriptura com a vehicles d’expressió i imaginació sobre les idees revolucionàries mitjançant les quals diversos autors, des de Plató fins a Demòcrit, passant per Linneu i Darwin, Fechner i Bose (per citar els més coneguts), i desembocant en els actuals neurobiòlegs del món vegetal, Monica Gagliano o Stefano Mancuso, han expressat la seva convicció que les plantes estan dotades d’habilitats i sensibilitats molt més refinades de les que habitualment s’observen.

Projecte d’Ana López i Monica Kopatschek. Exposició seleccionada a la convocatòria de Projectes de ciutat 2023. Amb el suport de Sorea i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

insomnio

any 2021 aguafort sobre ferro, estampat sobre paper fabriano. mides màximes: planxa 50 x 50 cm i paper 80 x 80 c

se acabaron las bacanales

The exhibition The Bacchanals Are Over brings together watercolor works by Monica Kopatschek and poems by Ana López, created between August and September 2020 in a context of shared creative living. Conceived in response to the impact of the global health crisis, the exhibition emerges as a reaction to the restrictions that interrupted collective celebrations and shared experiences outside digital space. Presented במסגרת Art Jove 2021, the project acts as a gesture of resistance against the loss of communal rituals that structure social life. The watercolors present complex compositions of bodies laughing and resting on the grass, suspended in an atmosphere of apparent dreamlike calm. Yet beneath this luminosity lies the awareness of an irreversible ending: the bacchanals are over. The images, marked by anger and disappointment, become a nostalgic archive of a time when gathering and dancing were fundamental modes of existence. In parallel, Ana López’s poems construct a lyrical narrative that transcribes the moments of that “golden end of summer” in 2020. Both practices engage in dialogue through intertwined creative processes and a shared intention to fictionalize experience in order to give it meaning. Ultimately, the exhibition proposes a defense of collective human expression as a vital necessity, affirming art as a space of symbolic resistance and reconstruction after historical rupture. Winner of the Art Jove Creació 2021 award (Barcelona).

por siglos en eros

Por siglos en Eros és una obra de teatre escrita íntegrament en vers que reinterpreta la mitologia grega des d’una perspectiva feminista i de crítica cultural. La peça narra la història d’amor entre la deessa Atenea i una artista mortal, un vincle que es prolonga al llarg dels segles sota la inquieta observació de quatre figures al·legòriques —Mort, Eros, Esdevenidor i Bogeria—, personificacions de les passions que estructuren l’experiència humana. El projecte inverteix els relats clàssics en què el desig masculí es legitima com a força divina que persegueix i sotmet figures femenines. Davant d’aquesta tradició, l’obra reivindica l’amor entre dones com a gest afectiu i polític, proposant-lo com a forma de resistència davant l’economia heterosexual del mite. Aquesta inversió s’encarna en un personatge sense nom —l’artista— la identitat oberta del qual desestabilitza la noció d’autoria fixa i permet resignificar Atenea com a heroïna tràgica, travessada pel conflicte entre norma i desig. En combinar comèdia i lirisme, la performance desactiva la solemnitat del mite i l’exposa com a construcció cultural susceptible de ser intervinguda. L’art apareix aquí com a dispositiu de producció simbòlica: no il·lustra un relat heretat, sinó que genera sentit i proposa un món possible modelat per les emocions, la cura i el desig compartit. Dramatúrgia lírica: Ana López Direcció d’art: Jesús Rua i Monica Kopatschek Direcció escènica: Josep Casanovas Actrius: Marta Marín i Irene Espinilla, Adrián Pino Audiovisual: María Papadopoulos i Sean Sborlino