En un indret no tan llunyà, un artista ni jove ni vell,
pensava deixar de fer art
quan de cop…
el LLAPIS se li va convertir en SERP!
i, corbant-se endimoniadament,
li va clavar la punta de la mina a la mà!
Auuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
Un espectacle esmunyedís o un taller elàstic que reivindica el dibuix com a forma de resistència davant l’(auto)exigència, el judici i les lògiques de validació del sistema artístic.
A través d’una faula performativa sobre la figura de l’artista, el públic es capbussa en un ritual col·lectiu en viu on els mals de la pràctica creativa s’exposen, s’exageren i es desconnecten a través del joc, la ximpleria i la complicitat.
Intèrprets: Valeria Pisati i Jaume Clotet
Escenografia i il·luminació: David Corral
Vestuari: Vilma López i Patricia Feliu
Música: Jaume Clotet i Juan Feduchi
Display en construcció: Borja Casanovas
Feedbacks: Núria Gomez Gabriel, Jordi Vernis, Raimon Clotet i Ander Peretz de Arenaza
Fotografies: Pep Herrero i Edu Pedrocchi