Assistència tècnica a la conferència performativa sobre foc i amb foc de Max Azemar.
Hi ha una insistència a parlar de pensament crític, d’emergència, de revolució. Sovint, aquestes paraules s’han institucionalitzat tant, que ja no encenen res i esdevenen una motllura. Aquesta exposició vol interrogar el lloc on aquestes paraules es buiden. Vol pensar el foc —no com a metàfora domèstica o espectacular—, sinó com a acte, com a fricció, com a esdeveniment que desborda.
Exposició amb obra de Sílvia Tarragona i activació de Max Azemar, a cura d'Estructuras 3000.
