L’any 2015, vaig convèncer l’oficina de propietat intel·lectual de Barcelona perquè acceptés el registre del meu cos, de manera que fos catalogat públicament com una escultura orgànica, evolutiva i exempta. Mesos més tard, el registrador em va enviar una extensa carta on argumentava per què el genoma humà no és registrable.

Aquest gest explora el reconeixement de l’autoria sobre el meu cos, la meva imatge i la meva identitat, alhora que atribueix drets i deures diferents dels de qualsevol altre cos humà. D’altra banda, amb aquesta acció investigo quins són els requisits que exigeix el sistema burocràtic per accedir al règim d’identificació d’una obra d’art.