Les conferències performatives solen moure’s en un punt intermedi entre dos eixos: l’avorrida classe magistral i la TED Talk demagògica. És per això que vull introduir un tercer pol desestabilitzador: el faquir contemporani. Durant una conferència en què parlo sobre el foc faig trucs de faquir: escupo foc per la boca, m’encenc en flames i se’m crema l’escenografia.

El filòsof Michael Marder explica que, des de la modernitat, el foc s’ha dividit en dues forces. Assegura que la Il·lustració va separar simbòlicament la llum freda de la raó —que només brilla, però no crema— i la calor sense llum: l’encarnació del mal, el terrorisme, allò insensat, absurd o gratuït. Tot i això, sosté que el foc suposa una unitat que engloba i transcendeix aquesta dualitat: un esdeveniment en què teoria i pràctica convergeixen. Malgrat que Los Chunguitos s’entestin a recordar-nos aquell aforisme que diu que «Quien juega con fuego, con fuego se quema», aquesta recerca vol demostrar que qui juga amb foc no només es crema, sinó que també brilla.

Foto per: Aurembiaix Montardit