El primer capítol de les guies botàniques sobre arbres sovint inclou un intent de definir què és un arbre: una tasca que, segons el biòleg Francis Hallé, hauria de ser encomanada als filòsofs. Mitjançant una publicació en forma de conferència de diapositives portàtil, presento una recerca sobre les metàfores arbòries i exposo arguments que expliquen per què la majoria són obsoletes.

Aquesta recerca s’amplia sense establir jerarquies entre diferents estudis teòrics en l’àmbit de les humanitats —Deleuze, Calvino, Dümpelmann—, la recerca científica en el camp de l’arboricultura urbana —Wohlleben, Drénou, Hallé— i representacions artístiques en què l’arbre adquireix un significat especial —Perejaume, Abramović, etc. El format de la publicació s’inspira en els quaderns utilitzats pels guies turístics. Hi ha dues maneres d’apropar-se al llibre: com a lector —llegint també les “notes del presentador”— o com a assistent a una de les presentacions, on només es veuen les imatges, acompanyades d’una visita guiada a peu.

Foto per: Aina Canyelles